jueves, 2 de septiembre de 2010

Vuelta a Mezquita




Y en Mezquita de Loscos de nuevo frente a un paisaje armado con color, agua y pincel. Esta vez el propósito era interpretar lo que tenía en frente a modo de ilustración, al natural, en el momento, sin manipulaciones posteriores. Me senté durante cinco días a eso de las siete de la tarde y pinté una vista no demasiado apetecible pictóricamente, pero la sombra y la poca distancia de la casa donde estaba me convencieron de que peores paisajes se han pintado. A la pequeña montaña verde de la derecha la llaman La del Castillo y los árboles que llenan la acuarela son chopos, chopos blancos y sargas ,( o almenos allí lo son).

Back in Mezquita de Loscos, in front of a landscape, armed with colour, water and one brush. This time it was about interpreting what I had before me, as an illustration, very naturally, with no later rework. I sat for five days at seven o´clock pm. I painted a non spectacular view, but the shadow and the small distance from the house where I was convinced me that worse landscapes have been painted. The small green mountain on the right side is called "Del Castillo" (Castle Mountain) and the trees that fill the watercolour are poplars, white poplars (at least they are named so there).



14 comentarios:

pol serra dijo...

espectacular!! te una llum del copon!!
felicitats

Oriol dijo...

LAPUTA!

Que jevi. Vaya bastardada t`has marcat i amb quin estilás i volum!

ddd dijo...

Wow, your work is very impressive. I like the painting and I admire your patience too :)

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Morel dijo...

molt xulo. Resultón. I sospito que no fàcil. Vols dir q no has millorat el model?

Sebastià Martí dijo...

Sí, realment he millorat molt el que hi ha, els colors els he pujat i idealitzat al màxim... si fos així ho recordaries, no?

Ivan Danilo Romero dijo...

aqui..siguiendo tu blog! ;)

Mònica dijo...

L'altre dia a casa teva abans que arribessis, vaig veure l'aquarel·la damunt la taula. I no vaig poder evitar xafardejar i mirar el que havies pintat durant les vacances. Així que vista al natural i electrònicament he de dir que qualsevol de les dues versions m'encanten.

Això de pintar al fosquet sona de primera, quan cau el sol, la quietud t'acompanya i aquella llum fa que un miri les coses d'una altra manera.

Abraçades,

Mònica

Gracia dijo...

Wwahala!! que bonito!! menos mal que dices que no era un paisaje muy chulo... si llega a ser!! jajaja.
Te ha quedado genial, me encantan los colores!
bss :D

Bruno Hidalgo dijo...

Ostia puta! ooosssstiaaa putaaaa! (en ese tono que ya conocemos). Genial! ya sabes que siento debilidad por tus acuarelas. Por cierto, ¿como evitabas morir de insolación? necesitarás un sombrero de paja como el del loco del pelo rojo.

Sebastià Martí dijo...

Merciii!! cómo mola esto del blog. No os canseis de dejer comentarios mi ego lo necesita q tuve una infancia d autoestima baja.

Incompleta SaLi dijo...

Què bonic!

Momo Luna S!gnals dijo...

Nice to see the beginning and the finished work....

VERONICA LEONETTI dijo...

Vaya por Dios! pero como manejas la acuarela. y que bien te organizas para pintar al aire libre.
Yo soy un desastre y casi siempre desisto antes de empezar.